Bon dia!
En relació a la qüestió que se’ns va
plantejar “pensar sobre les possibilitats dels ordinadors i les xarxes socials
per a la transformació del sistema educatiu (rols del professorat i l’alumnat)”
crec que les possibilitats són moltes.
En primer lloc penso que els docents, i
m’incloc a mi com a futura docent que seré, hauríem d’aprofitar molts
programes, eines i recursos tecnològics per ensenyar als infants, fer les
classes més entretingudes, motivadores i alhora estar formant als infants amb
les noves tecnologies de la informació i la comunicació, cara al seu futur.
Considero que és molt important la
implicació dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge i les eines
tecnològiques permeten aquesta implicació, així com també l’autoconstrucció
dels coneixements. Amb les tecnologies, els alumnes poden crear el seu
coneixement, aprendre al seu ritme, i no dependre d’un professor que transmeti
coneixements. El mestre ha de ser un facilitador, un mediador, en definitiva
una guia perquè els alumnes es sentin segurs i tinguin un suport dins l’aula
per tot el que necessitin.
Els ordinadors i les xarxes socials
potencien molt el treball col·laboratiu entre alumnes, ja sigui de la mateixa
edat i/o diferents nivells, i això és una molt bona oportunitat per compartir i
aprendre amb i dels altres.
La web 2.0 permet que els alumnes creïn,
reflexionin i comparteixin el que fan i el que aprenen. Una de les formes de
comunicació que aquest tipus de web ha generalitzat és el bloc, el qual pot
proporcionar molts avantatges. Si es un bloc d’aula o de centre es pot mantenir
als pares informats, i per tant estaríem parlant d’una escola oberta a l’entorn.
I en el cas que sigui un bloc individual de cada alumne, aquest els ajudaria en
diferents aspectes personals com: no tenir por a equivocar-se, saber exposar
idees de manera improvisada, reflexionar sobre diferents temes, generar diàleg
amb els lectors, entre altres.
En definitiva, crec que els ordinadors i
les xarxes socials poden transformar el sistema educatiu en un sistema més
obert, més dinàmic, que doni més importància a la participació activa dels
alumnes, a la col·laboració entre persones, que els estudiants siguin capaços i
aprenguin a compartir, que aprenguin a partir de l’assaig i error, és a dir en un
sistema generalment més participatiu.
Fins dimecres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada